Jo SóC

Sóc la que sorgeix entre l’escuma de la mar
La que pobla els teus silencis
La que uneix els punts dels estels
donant forma a les constel·lacions
Sóc la brisa que acarona els teus cabells
L’ombra que acompanya les teves passes
La fotografia antiga amagada en un vell llibre
que dóna vida a la teva melangia
Sóc el somni prohibit
Els camins no recorreguts
Les ales que bateguen el cor
La sang que bull i no retorna.
Sóc la que s’amaga en una cova
Il·luminada per torxes de foc
Sóc la llavor que reneix
En un castell de focs
Sóc tot això i més
Jo sóc.

Comentaris