Zubel

Restes adormit mentre el meu olfacte mira de retenir l’olor tendre que desprens. Instants d’amor on aprofito el teu silenci per fer lliscar les mans en els teus cabells. El teu son em convida a vetllar-te: rellevo la tasques dels àngels. El silenci de la nit ens fa de bressol i parlo amb tu sense articular paraula. Absorbeixo els teus somnis en cada respiració, fins que rítmicament, la meva respiració es fon amb la teva. Et sento com si estiguessis de nou atrapat al meu ventre. De nou, tu i jo som un. Se que la finalitat de la meva existència resideix en que t’haig d’ensenyar a volar i també se que ho comences a fer. I sento que et vull acompanyar, i que ho faré sempre. Instants d’amor que només les mares coneixem. ZuBeL- DéMeTeR febrer 2010

Embolcalles la meva ànima amb la teva suau llum. Tots els pensaments colpegen per no sentir-te, però el teu buit acaba ensordint-los. Poc a poc em fonc amb tu. Tènue llum que recorres lliscant les meves cicatrius intangibles, fent evident el que pertany a la foscor: són el munt de pors que miren d’esvair-te de nou. El silenci mira d’imposar-se enmig d’aquesta dura batalla en la que tu i jo mirem de trobar-nos, de sentir-nos de nou. L’energia va lliscant en la meva respiració. Nosaltres brodem el seu gust d'aigua i d'aire. La terra i el foc es fan presents. Ets innòcua i buida, i això dona sentit a la meva existència. Breus i màgics moments en els que ens trobem i som UNA. I un cop la música de la vida es fa present, tu restes omnipresent poblant els meus silencis. T’estimo. Zubel-Hestia Febrer 2010

N'hi han dies així. Una s'aixeca amb l'empremta de l'au fènix que els llençols han dibuixat capriciosament a la teva esquena... T'acaricies el clatell i somrius al comprovar que malgrat totes les osties que et va donant la vida, tu encara saps volar. Reneixes amb la força femenina que et dona condició. Sovint sents que has de demostrar a tots els homes de la capa de la terra que no ets un ser dèbil i indefens que necessita de la seva protecció. Aquelles proteccions que t'ofeguen. L'esdeveniment de la rebelió espiritual femenina t'abdueix, i una força emergent et posa les piles. És com una gran descàrrega d'energia continguda. I et poses depeu, i organitzes les coses ràpid, acompleixes mil objectius, sents que pots amb tot i fas sentir la teva veu de forma alta i clara, sense vacil·lacions. No és que l'energia i la força estiguin amb tu, és que tota tu ets energia i força. Allà per on trepitges desprens un aroma de respecte i admiració,que prové d...