eStAtS De L'aNiMa
S’hi estava la rateta recolzada a la seva predilecte escaleta del món dels somnis perduts. Menjava petits bocins sospirs de núvols que deixaven un regust d’impotència de no haver viscut allò que sempre quedà en un record. I un cop s’atipava, abandonava el món dels somins perduts per instal·larse una temporadeta a l'absurd món dels gemecs Allà ballava al so de les queixes i dels rumors. A la caseta del cansanci, s'adormia i a la llum de l'alba del món de la melangia es llevava. La rateta es recolzava cansada després de cercar infructuosament aliment per donar sentit a la seva existència imaginada Perque la rateta no existia. Només eren eStAtS De L'aNiMa Zubel-Perséfone Desembre i Nadals 2009