Zubel

És la serp invisible que es cargola silenciosament en el meu interior, devorant-me lentament. Un cop satisfeta, acostuma a treure el cap per la meva boca i es manifesta esclatant la fragilitat de la meva existència en mil bocins. Aprofitant la seva absència, jo recullo els desperfectes i em torno a muntar. De vegades i amb sort, ella triga temps en aparèixer amb la clara intenció de devorar-me de nou. Quan la sento present, miro de desplegar les meves defenses recent construides. De vegades funcionen, i em sorprenc com la serp defuig cap altres camins que no són meus. Però d’altres, m’atrapa desprevinguda, xuclant-me l’energia i escopint les restes orgàniques del meu cos esgotat, maltractat per la impotència de víctima indefensa.  Indefensa d’aquella part de mi que esclata, s’enrabia, i es capfica en el que no és important amb el sol objectiu d’alimentar-la, perquè la serp de la pressió no s’assedega amb facilitat. Just en aquest moment es revela el veritable patiment, q...