La SeRP

És la serp invisible que es cargola silenciosament en el meu interior, devorant-me lentament.
Un cop satisfeta, acostuma a treure el cap per la meva boca i es manifesta esclatant la fragilitat de la meva existència en mil bocins.
Aprofitant la seva absència, jo recullo els desperfectes i em torno a muntar. De vegades i amb sort, ella triga temps en aparèixer amb la clara intenció de devorar-me de nou.
Quan la sento present, miro de desplegar les meves defenses recent construides. De vegades funcionen, i em sorprenc com la serp defuig cap altres camins que no són meus. Però d’altres, m’atrapa desprevinguda, xuclant-me l’energia i escopint les restes orgàniques del meu cos esgotat, maltractat per la impotència de víctima indefensa.
Indefensa d’aquella part de mi que esclata, s’enrabia, i es capfica en el que no és important amb el sol objectiu d’alimentar-la, perquè la serp de la pressió no s’assedega amb facilitat.
Just en aquest moment es revela el veritable patiment, quan una pren consciència que retroalimenta el seu propi gutzil, la serp de la pressió, i no troba la manera de desfer-se’n.
.
Comentaris