El Meu Bany
Una vegada em sumergeixo en les teves aigues... és quan recordo que se nedar. Només em deixo flotar; tu t'encarregues de bressolar-me amunt i avall. El meu cos es desfà entre les corrents i la sal dissol qualsevol record. Un údol d'una gavina entona el teu concert: Vens i vas, un buf i un baf i tot un repicar d'splash. Amb l'ajut del vent em desplaces a la platja: una bona natja a qui trepitjar. Sento els teus retrets: Vina...Vés! Mulla't...no més! i tot d'una ets un suau lament. Em penjo a la lluna i el meu mirall ets. Zubel-Afrodita nascuda de les aigues salades Gener 2009