El Meu Bany
Una vegada em sumergeixo en les teves aigues...
és quan recordo que se nedar.
Només em deixo flotar;
tu t'encarregues de bressolar-me amunt i avall.
El meu cos es desfà entre les corrents
i la sal dissol qualsevol record.
Un údol d'una gavina
entona el teu concert:
Vens i vas,
un buf i un baf
i tot un repicar d'splash.
Amb l'ajut del vent
em desplaces a la platja:
una bona natja a qui trepitjar.
Sento els teus retrets:
Vina...Vés!
Mulla't...no més!
i tot d'una ets un suau lament.
Em penjo a la lluna
i el meu mirall ets.
Zubel-Afrodita nascuda de les aigues salades Gener 2009
Comentaris
Es curiós perquè tinc el teu blog a “favoritos” i cada cop que hi entrava em trobava amb una reflexió del setembre (narcisos)i pensava que no devies estar inspirada per escriure. Ara he entrat a través del "perfil" que tens al blog de dansa i em trobo amb que si que estaves inspirada, i molt!
Tenia temps i ho he anat llegit tot. Et felicito, tens un mon interior ric i plé de sensibilitat.
¡Espero que l´ordinador no em torni a fer cap trastada més!
M'ha fet molta il·lusió que em fessis aquest comentari.
De fet, és l'únic que tinc des de fa mesos...i això el fa molt valuós per mi.
Gràcies per dir-me aquestes coses tan boniques. En aquest medi, sembla que és més fàcil desproveir-se de formalitats, i poder mostrar aquella part de nosaltres que tenim amagadeta, amagadeta.
Un petó molt fort.
Petons.