eStAtS De L'aNiMa


S’hi estava la rateta
recolzada a la seva
predilecte escaleta
del món dels somnis perduts.

Menjava petits bocins
sospirs de núvols
que deixaven un regust
d’impotència de no haver viscut
allò que sempre quedà en un record.

I un cop s’atipava,
abandonava
el món dels somins perduts
per instal·larse una temporadeta
a l'absurd món dels gemecs

Allà ballava al so
de les queixes i dels rumors.

A la caseta del cansanci, s'adormia
i a la llum de l'alba
del món de la melangia
es llevava.

La rateta es recolzava cansada
després de cercar infructuosament
aliment per donar sentit
a la seva existència imaginada

Perque la rateta
no existia.

Només eren
eStAtS De L'aNiMa

Zubel-Perséfone Desembre i Nadals 2009

Comentaris

Pluvisca ha dit…
Si, son estats de l'anima, ancara que de vegades, s'instalen masa temps i ens fan mal...

Zubel, una abraçada dolça
Lakshmi* ha dit…
Tots sentim aquestes ratetes que ens van rosegan.
L´important es descobrir que no son reals, que no formem part de la nostra verdadera essencia.

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo