AMoR a GaiA
Aigües turqueses
que emanen melangia, per tenir l’excusa d'esvaïr els pensaments.
Foguera
eterna de mancances que crepiten veus que criden a l’infinit.
Terra fèrtil
per fer sembrar interrogants que cuestionen
la rutina.
Aire que
escampa xiu-xius que es filtren en els sentits.
Alquimia d'elements que aturen els pensaments
És quan ella
es manifesta, regalant càntics nocturns de cigarres que es barallen amb els
udols dels mussols.
És quan la meva
ànima s’entrega totalment a ella, sintonitzant la
seva presència, deixant-se estimar...
És quan ella
em convida al seu temple, consolant el dolor que hagi pogut sentir, sanant-me com
Gaia, la nostra mare.

Comentaris