AMoR a GaiA

Aigües turqueses que emanen melangia, per tenir l’excusa d'esvaïr els pensaments.
Foguera eterna de mancances que crepiten veus que criden a l’infinit.
Terra fèrtil per fer sembrar interrogants  que cuestionen la rutina.
Aire que escampa xiu-xius que es filtren en els sentits.

Alquimia d'elements que aturen els pensaments

És quan ella es manifesta, regalant càntics nocturns de cigarres que es barallen amb els udols dels mussols.

És quan la meva ànima s’entrega totalment a ella,  sintonitzant la seva presència, deixant-se estimar...

És quan ella em convida al seu temple, consolant el dolor que hagi pogut sentir, sanant-me com Gaia, la nostra mare.

És quan escric aquestes paraules per revelar el meu amor per aquest planeta, amb els seus elements, amb la seva energia, amb la seva màgia.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo