LAsCiViA

Se’m desfila com un descosit en l’ànima i poc a poc va desprenent-se de la rígida faixa que em conté els pensaments.
Sol manifestar-se en breus moments (i gràcies a Déu, esporàdics) en els que em deixa un exquisit record a mel i maduixes madures, d’aquelles que es desfan en els llavis tornant-los més vermells i més càlids.
També sol passar, que com més intento desfer-me’n, més s’imposa i s’instal·la en el meu cervell...així que també sol passar que em deixo anar, em deixo fer.
Atribueixo a les hormones la condició d’adobar la idea que es va fent gran, i es va apoderant del neguit de fer-lo realitat. Però calladament, perquè m’agrada jugar.
Ella, la meva lascivia.
Zubel- Afrodita gener 2008
Sol manifestar-se en breus moments (i gràcies a Déu, esporàdics) en els que em deixa un exquisit record a mel i maduixes madures, d’aquelles que es desfan en els llavis tornant-los més vermells i més càlids.
També sol passar, que com més intento desfer-me’n, més s’imposa i s’instal·la en el meu cervell...així que també sol passar que em deixo anar, em deixo fer.
Atribueixo a les hormones la condició d’adobar la idea que es va fent gran, i es va apoderant del neguit de fer-lo realitat. Però calladament, perquè m’agrada jugar.
Ella, la meva lascivia.
Zubel- Afrodita gener 2008
Comentaris
Que continuïs jugant!