LAsCiViA


Se’m desfila com un descosit en l’ànima i poc a poc va desprenent-se de la rígida faixa que em conté els pensaments.

Sol manifestar-se en breus moments (i gràcies a Déu, esporàdics) en els que em deixa un exquisit record a mel i maduixes madures, d’aquelles que es desfan en els llavis tornant-los més vermells i més càlids.

També sol passar, que com més intento desfer-me’n, més s’imposa i s’instal·la en el meu cervell...així que també sol passar que em deixo anar, em deixo fer.

Atribueixo a les hormones la condició d’adobar la idea que es va fent gran, i es va apoderant del neguit de fer-lo realitat. Però calladament, perquè m’agrada jugar.

Ella, la meva lascivia.

Zubel- Afrodita gener 2008

Comentaris

Amina ha dit…
Crec que totes hem tingut moments així, on la lascivitat s'ha apoderat de la nostra ment.
Que continuïs jugant!

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo