Aquesta és una carta a mi mateixa
Aquesta és un carta a mi mateixa. Sota els efectes inductors em busco. A tu et pregunto, perquè et sents tant buida?
A tu et pregunto..perquè m’envaeixes amb mons imaginaris, a alternatives de camins descartats?
Perquè no saps deixar-me viure la vida tranquil·la que els Déus han escollit per mi?
Perquè tinc por a morir-me si sé que estàs dins meu? Si una vegada et vas mostrar tremenda i sense possibilitat de poder dominar-te?
I perquè et deixo de creure viva? Perquè et nego quan ets tant viva?
Tu i jo som una mateixa ….energia. Som antagòniques però inseparables. I sembla que la teva essència acaba on neix la meva.
Sembla que les dues ens ha tocat compartir el ser conscients cada una de la nostra presència… i ens espantem, i ens reprimim, i ens maleïm…
I tu que sóc jo i jo que sóc també tu.
Malgrat tot, de moment , jo et tinc atrapada, amb la meva consciència. I tu que has decidit instal·lar la teva llar de foc en la meva inconsciència, alguna vegada m’has atrapat la consciència.
En el món on visc aquest esdeveniment li diuen bogeria. I no està massa ben vista. I et disfresso per tal que no se’t noti, i et cremin a la foguera dels psicofàrmacs…..
En el món que tu vius aquest esdeveniment (tu m’ho has dit) és un despertar en un més enllà de tu. I és el motor de il·lusió i esperança del teu món. I comenten que has de buscar la manera que passi més sovint.
I em busques les pessigolles en els somnis dels camins descartats.
A tu et pregunto..perquè m’envaeixes amb mons imaginaris, a alternatives de camins descartats?
Perquè no saps deixar-me viure la vida tranquil·la que els Déus han escollit per mi?
Perquè tinc por a morir-me si sé que estàs dins meu? Si una vegada et vas mostrar tremenda i sense possibilitat de poder dominar-te?
I perquè et deixo de creure viva? Perquè et nego quan ets tant viva?
Tu i jo som una mateixa ….energia. Som antagòniques però inseparables. I sembla que la teva essència acaba on neix la meva.
Sembla que les dues ens ha tocat compartir el ser conscients cada una de la nostra presència… i ens espantem, i ens reprimim, i ens maleïm…
I tu que sóc jo i jo que sóc també tu.
Malgrat tot, de moment , jo et tinc atrapada, amb la meva consciència. I tu que has decidit instal·lar la teva llar de foc en la meva inconsciència, alguna vegada m’has atrapat la consciència.
En el món on visc aquest esdeveniment li diuen bogeria. I no està massa ben vista. I et disfresso per tal que no se’t noti, i et cremin a la foguera dels psicofàrmacs…..
En el món que tu vius aquest esdeveniment (tu m’ho has dit) és un despertar en un més enllà de tu. I és el motor de il·lusió i esperança del teu món. I comenten que has de buscar la manera que passi més sovint.
I em busques les pessigolles en els somnis dels camins descartats.
Zubel -Perséfone 2007
Comentaris