DeSeRt


Torno al desert
I en la seva aridesa em deixo perdre
Un cel desprovist d’estrelles
cap camí que m’indiqui un destí

Soles tu i jo.

Encadenada a la meva contradicció
Tu no pots alliberar-me.

Mentre es cremen les meves il·lusions
sota el sol implacable que deixa a la llum
La meva debilitat, el meu caràcter.

Se que ningú vindrà a salvar-me.

Soles tu i jo

I quan el meu cos
S’enterri en les dunes del desert
restaràs tu per vetllar-me

Dibuixaràs de nou una esquela
Que recordarà que algun dia
Vaig existir.


Zubel- Perséfone Juliol 2008

Comentaris

Amina ha dit…
Jo crec que vindrà més d'algú a salvar-te... Estima't que ets fantàstica!
Zubel ha dit…
Gràcies amina. Et feia de viatge...o potser ja hi ets!

Moltes gràcies pels teus comentaris que sempre acompanyen.

Un petó

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo