MaLaLtiA


Quan s’instal·la amb mi, sento com poc a poc em va roent per dintre.
S’expandeix per les meves artèries, i el meu cor batega sense ritme.
Com la febre quan puja, entro en un deliri sense sentit, i el dolor es fa insuportable.

Amb ella, creix el ressentiment d’allò que m’ha fet mal...i la meva ment es recrea en d’altres episodis similars.

Qualsevol acció que atempti contra el dolor, esclata la ira.

La conec bé, però encara no puc dominar-la.

Miro de distanciar-me....agraeixo el silenci i la soletat tot i esperant que reneixi la compassió per curar-me.

Estic malalta de la meva ràbia.


Zubel- Atenea juliol 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo