DeSeRt

Torno al desert
I en la seva aridesa em deixo perdre
Un cel desprovist d’estrelles
cap camí que m’indiqui un destí
Soles tu i jo.
Encadenada a la meva contradicció
Tu no pots alliberar-me.
Mentre es cremen les meves il·lusions
sota el sol implacable que deixa a la llum
La meva debilitat, el meu caràcter.
Se que ningú vindrà a salvar-me.
Soles tu i jo
I quan el meu cos
S’enterri en les dunes del desert
restaràs tu per vetllar-me
Dibuixaràs de nou una esquela
Que recordarà que algun dia
Vaig existir.
I en la seva aridesa em deixo perdre
Un cel desprovist d’estrelles
cap camí que m’indiqui un destí
Soles tu i jo.
Encadenada a la meva contradicció
Tu no pots alliberar-me.
Mentre es cremen les meves il·lusions
sota el sol implacable que deixa a la llum
La meva debilitat, el meu caràcter.
Se que ningú vindrà a salvar-me.
Soles tu i jo
I quan el meu cos
S’enterri en les dunes del desert
restaràs tu per vetllar-me
Dibuixaràs de nou una esquela
Que recordarà que algun dia
Vaig existir.
Zubel- Perséfone Juliol 2008
Comentaris
Moltes gràcies pels teus comentaris que sempre acompanyen.
Un petó