Entrades

Supera les circumstàncies

Imatge
De vegades penso en tots aquells camins que vaig descartar, aquelles decisions on havia d'escollir entre una opció o d'altra. M'agrada pensar en què hauria estat la meva vida, si m'hagués decidit per l'altra opció..¿què hauria passat? ¿qui o què seria ara?. Del cert és que, pensant-ho fredament aquelles possibles circumstàncies descartades, condicionarien la desaparició del meu present jo. Possiblement seguiria preguntant-me si hagués escollit la desició que viu el meu actual present, i la meva ment...divagaria una vegada i un altra en què hauria estat, què seria de mi...quins serien els meus...amb qui viuria, en què treballaria, en qui seria. I malgrat les mil i una decisions que he tingut que descartar, més les que configuren el meu present...una cosa sé que seria ben certa: no deixaria de reflexionar en elles. Les circumstàncies són doncs, com una mena de teatre escènic que la vida ens mostra, i tu tens el botó que obra una porta o un altra, alhora que t'atra...

El Meu Bany

Imatge
Una vegada em sumergeixo en les teves aigues... és quan recordo que se nedar. Només em deixo flotar; tu t'encarregues de bressolar-me amunt i avall. El meu cos es desfà entre les corrents i la sal dissol qualsevol record. Un údol d'una gavina entona el teu concert: Vens i vas, un buf i un baf i tot un repicar d'splash. Amb l'ajut del vent em desplaces a la platja: una bona natja a qui trepitjar. Sento els teus retrets: Vina...Vés! Mulla't...no més! i tot d'una ets un suau lament. Em penjo a la lluna i el meu mirall ets. Zubel-Afrodita nascuda de les aigues salades Gener 2009

CoNVeRsES...

Imatge
M’evadeixo en la foscor. Poc a poc una llum tènue em guia cap a tu. Camins que es van il•luminant mentre m’atanço. Ens trobem de nou, amiga Zubel. Em despullo i em vesteixo amb la túnica blanca que em proporciones. En silenci ens seiem a la vora del foc etern que tu t’encarregues de vigilar. Mirem el foc, mentre buida de pensaments tot allò que sóc. Entre les brases veig com emana un aigua. Sembla una font. Em dius que és la font de la nostra essència...sempre flueix, però no sempre sabem apreciar-la. ¿Perquè me la mostres, amiga Zubel? Perquè tu ets ella, jo sóc ella, i tot el que t’envolta està en ella. ¿I perquè no la puc beure? Perquè només sabràs trobar-la si et deixes fluir on emanen les seves aigües...i no sempre saps cercar-la. ¿Tu em sabràs guiar cap a ella? Com t’he dit, tu ets ella, jo sóc ella...només t’has de deixar fluir i la trobaràs...no hi ha temps, no existeix el temps. El temps és un concepte en el que no flueix aquesta aigua. Està més enllà del temps i de l’esp...

Héroes Extraños

Imatge
Un día se conocieron en el ciberespacio. Eran superhéroes disfrazados con un nick. Decidieron dejar sus capas para andar...en la tierra no se necesita volar. Tuvieron un encuentro. Para tal ocasión, utilizaron sus poderes para conseguir una apariencia humana. No obstante, en sus conversaciones, se vislumbraba el superhéroe que llevaban dentro. Heróes extraños. Cada uno tenía su misión: provenian de planetas totalmente diversos, así como también eran diversas sus cualidades. Una destacaba por su poder de transmisión, podía expresar cualquier sentimiento sin reparos, ofreciendo una minuciosa descripción de lo intangible. Otro destacaba por su capacidad de interiorizacion. Sabía escuchar y aprender de los demás. Su poder residía en su habilidad para crecer a través de sus silencios. Había también el más científico, siempre analizando serenamente. El poder de la siguiente, consistía en saber ser objetiva con sus circunstancias. Desintegraba el autoengaño de su mente, y podia analizar cada ...

El probable último año de Baltasar

Imatge
Este año mi ñajo tiene 7 años. Quizás sea el probable último año que me disponga a ejercer de Baltasar. Porque mis dos hijos siempre tuvieron predilección por el de color. Y una menda cuando era pequeña también le pedía a Baltasar. Hasta en casa, los regalos venían etiquetados por los reyes que lo entregaba.... "Para la Zubelita de Baltasar"...y a mi me daba un nosequé cuando leía eso en el regalo...que se disipaba rápidamente para ver si su contenido era realmente el que yo había pedido. La magia de la noche de los reyes....aixxx. Pasados los años una se vuelve Baltasar, negra como el tizón, para esperar a que se duerman y poder dejar los regalos sin que se enteren. Mi mayor ya hace tiempo que sabe que la negra soy yo. Así que para mantener la magia lo convertí en paje, y me ayuda a encubrir el misterio de la noche magica. El problema de un paje de 11 años es que desarrolla un sensor especial para encontrar los regalos que son para él...y te dice inocentemente que sin querer...

cALidOScOpiO

Imatge
Uno de los regalos que me emocionaron cuando era niña, fue la de un calidoscopio. Aquel objeto construido con espejos simétricos dispuestos en sus ángulos, que multiplicaba simétricamente los objetos contenidos en él. Podía pasarme largos ratos imbuida en las mil y una formas que se presentaban en mis pupilas. Algunas de ellas producían en mi una sensación de bienestar, otras de curiosidad, otras de impasibilidad…pero a pesar de ello, proseguía con la labor de observar. Esa sensación me relajaba. Cada imagen representaba una mandala nueva por descubrir. A veces, quería repetir la misma imagen que una vez obtuve…siempre sin éxito. Quizás es que mi memoria, con tantas variables persistentes, no alcanzaba a discriminar las que podían resultar exactamente iguales. Otras veces, sin yo quererlo, obtenía alguna imagen que se me antojaba como una preciosidad….y dejaba cuidadosamente el calidoscopio sin apenas tragar aire encima de mi mesita. Y allí quedaba la imagen que quería que no se borrar...

Desicions...

Imatge
He decidit despullar-me i quedar-me nua davant de mi mateixa....No espero res, tan sols vull deixar-me anar pel nou vent, les noves direccions que haig de prendre. He decidit mirar-me al mirall de l’infinit...i descobrir cada part de mi que s’uneix amb el tot. He decidit dissoldre’m en l’univers i desproveir de pensaments la meva ment. He decidit... Zubel- Hestia desembre 2008