L'eNcaNteRi del DRaC
Hi havia una vegada una princesa que va ser encantada per una temible bruixa del mal. L’encanteri no era ordinari, ni tampoc tradicional. Es tractava d’una novetat elaborada amb consciència i dedicació. Diferia en tot el ventall que fins ara s’havia vist en matèria màgica: ni convertir-se en gripau, ni en bella dorment, ni glaçava al seu pas, ni es convertien en pedra...Res de tot això.
La princeseta no es sabia encantada perquè els
símptomes inicials li permetien fer vida normal. Però en la mesura que
transcorria el temps, comprenia que alguna cosa passava, perquè totes les relacions que fins ara rodejaven la
seva existència es tornaven fredes, distants o acabaven malament.
Ella no havia canviat, o això creia, i
començava a sentir dubtes de si mateixa. Sentia que la seva autoestima servia
de nutrient per un drac que creixia en el seu interior.
En la mesura que l’encanteri evolucionava a la
següent fase, més elaborada, la princeseta veia com en el seu rostre anaven
creixent escates i la seva mirada es tenyia de vermell. Com si el drac volgués
sortir cap afora i es manifestés amb paraules de foc que ferien les ànimes que
estimava.
La part dèbil de l’encanteri es va manifestar
en la tercera i darrera fase. Esgotada per la pena que sentia de si mateixa, va
resoldre reservar les seves forces per lluitar per si mateixa, enlloc de seguir enfrontar-se a un drac, que la
feria amb tota la seva mala baba.
I vet aquí que el drac es va avorrir d’ella. I
se’n va anar a devorar un altra princeseta.


Comentaris