oNa tReNcADa

Tu dormies despert a l’alba
Jo en la Nit Fosca em despertava
Tu restaves en silenci en el món de les paraules
Jo xerrava per no escoltar-me

Tu fugies d’amagat en un vagó
Jo conduïa amb el sol de cara
Tu menties per compassió
Jo et reptava la mirada

Però va voler el destí
enlluernar les nostres ànimes
dos nàufrags condemnats
a morir en distintes aigües

Tu volies equivocar-te
Jo cercava la ignorància
Jo cremava els silencis
Mentre tu adobaves la brasa

Tu cosies els meus ulls
De nina trencada
Jo alimentava el buit
Del teu estómac insaciable

Però va voler el cel
Bufar sentiments
Amb la seva boca trencada
Dos nàufrags a la deriva
D’aigües separades

A tu se’t va menjar una gavina
I ara voles pels aires
A mi se’n va empassar l’aigua
I ara resto en un antic tresor pirata

Només guardem l’escuma
D’una ona trencada