elS NoStReS BoTXinS

S'instal·len en les nostres vides sense permís: poden ser els nostres caps, els nostres fills, els nostres marits, o la nostra millor amiga....adapten la forma més inverosímil només per a tu.

Els nostres botxins de la vida diària no apareixen perquè sí....apareixen perquè d'alguna manera els invoquem.

Creem els nostres botxins per aprendre a veure què és el que alberguem ben a dintre...allà on l'ànima s'amaga del cos.

Arrosseguem els nostres botxins de vida en vida, de fet a fet. Fins que un bon dia els nostres botxins són tan poderosos que ens ofeguen al fons de la nostra NiT FoScA.

I vet aquí, que en la foscor es veu una nova llum. La llum de qui s'amaga rera el nostre cos.

Donem gràcies als nostres botxins del passat, i de les nostres vides, a poder renéixer, amb més poder...i amb més sabiduria del nostre Univers.


Tot és U...fins els nostres botxins.

Zubel totes en una. Agost 2009.


Comentaris

Pluvisca ha dit…
Aja, la veritat es que si no "nos dejamos ahogar" per ells, podem sortir molt reforçats.

En aquests moments no estic molt fina, i es clar, ho veig fosc...pero sempre arriva la llum.

Una abraçada
Zubel ha dit…
Sempre arriba...la busquem o no. Però del cert és que és millor buscar-la.
Malgrat la boira i la foscor, cal seguir endavant.

No se que et passa, però ànims!

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo