DeScONNeCtAR-tE eL CeRVeLL


Buidar la ment submergint-se en els records, és una manera que sovint recorro per defugir d’estudi.

Del cert, és com un triple salt mortal sense xarxa...que cau absorta davant d’una tassa de te, d’un avorrit recorregut en tren o tanmateix, en una soporífera conversa sota un para-sol d’estiu.

La meva ment es sotmet a l’hipnosi de qualsevol estímul absurd: diversos fets, circumstàncies o objectes poden conduir-la a una llarga carretera plena de corbes fins instal•lar-se en aquells moments en que una va ser feliç o infeliç.

Si ho reflexiono, de fet, la meva ment es passa el dia recordant o pensant...i poques vegades són les que pensa en ella mateixa: en els seus mecanismes de negació, rebuig, prejudicis així com els d’escolta activa o acceptació...no són gairebé mai analtizats...sempre van davant de mi.

Penso que els records o els pensaments sempre actius de la meva ment, no em deixen arribar a mi.
És com si el meu cervell fos dissenyat expressament per això: per defugir de mi mateixa.

Per això, per arribar a mi, a Zubel, necessito desconnectar-te el cervell.


Zubel- Hestia juliol 2008

Comentaris

Lakshmi ha dit…
M´agrada aquesta expresió, es divertida. Es curios això de que hem de deconnectar el cervell per poguer connectar amb nosaltres mateixos, però es així.
Si la ment no para no podem viure el moment present ni tampoc el podem gaudir.
Tu que també fas ioga has de saber que el "ioga es troba al aquietar la ment fins aturar-la".
Zubel ha dit…
És així...des que vaig començar a fer ioga,és com si la meva ànima em demanés més per poder estar bé amb mi mateixa.
Però per altra banda, el meu cervell és molt hàbil per defugir d'estudi...és per això que també em cal recórrer a ajudes de terapies que s'anomenen alternatives...
Sigui com sigui, la meva ànima em condueix a ser escoltada.
I és en llocs com el centre de ioga, amb la dansa, l'escriptura o en les teràpies alternatives quan sembla que es centra en el que és.

I no deu ser massa tonta...quan es vol fer escoltar, comença a saber quins camins ha de recórrer.

Gràcies per acompanyar-me, Lakshmi.
Pluvisca ha dit…
Caminas, et pares, et demanes coses, no deixes que et menji la rutina.

El present es el que val, pero la ment es punyatera.

Crec que estas en un moment molt i molt bo Zubel.

Una abraçada
Zubel ha dit…
Gràcies pluvisca!

No se si és un moment bo...però del cert és que em sento molt bé redescubrint moltes coses que tenia amagades, i que per pors absurdes no podia veure.

Petonets

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo