Jo SóC

Sortir del capoll és difícil, lent i feixugós.
No es sap què hi ha darrera d’ell,
però l’instint empeny a creuar-lo:
si no ho fes es moriria.
La transformació s’imposa quan
el SeR es vol fer escoltar
i mentres mil excuses:
que si és dur, que si és rugós,
que si és culpa de l’altre
que si és impossible, que si és carent d’il·lusió...
Per deixar volar a la papallona
per deixar-la crear els mil i un colors
que vol adquirir
cal travessar el capoll,
i que es converteixi
en les despulles d’allò que ja no som.
Jo sóc la papallona.
Jo sóc.
Zubel Hestia Juny 2009
Comentaris
Un petó