Jo SóC

Photobucket

Sortir del capoll és difícil, lent i feixugós.
No es sap què hi ha darrera d’ell,
però l’instint empeny a creuar-lo:
si no ho fes es moriria.

La transformació s’imposa quan
el SeR es vol fer escoltar
i mentres mil excuses:
que si és dur, que si és rugós,
que si és culpa de l’altre
que si és impossible, que si és carent d’il·lusió...

Per deixar volar a la papallona
per deixar-la crear els mil i un colors
que vol adquirir
cal travessar el capoll,
i que es converteixi
en les despulles d’allò que ja no som.

Jo sóc la papallona.
Jo sóc.

Zubel Hestia Juny 2009

Comentaris

Lakshmi ha dit…
Sempre m´ han agradat les papallones, representen lo mes bonic en lo que ens podem arribar a convertir si deixem atras el capoll.
Pluvisca ha dit…
Que be que siguis papallona!!!

Un petó

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo