NiGRa SuM

En el dia d'avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, m’agradarà compartir fe...i per això llanço en aquest espai aquesta reflexió.

Aquest blog és una immersió a les deesses del meu interior. Crec en les deesses perquè són les que donen expressió a la meva vida.

Crec que en la Gran Mare Terra, com adoraven les religions paganes.

Crec en moltes coses que no acostumo a compartir, perquè em dol quan en fan rieta d’aquesta fe.

Però en les religions paganes que van preexistir abans de les religions patriarcals, on la imatge del Déu patriarca va relegar el costat femení de Déu a una inexpressió mínima en la seva iconogia a una figura de segones, s’adorava a la Gran Deessa, la Gran Mare.

Les dones eren venerades per un poder gairebé màgic: eren les dadores de vida, les úniques de la tribu que podien donar a llum i perpetuar l’espècie.

El calendari d’aquestes poblacions es regia pel lunar, així com de les estacions de l’any pel conreu.

Observaven que el cicle de sagnat de les dones coincidia amb el cicle lunar, coincidia amb els cicles de la terra. Es feien rituals de fecundació en la primavera, en una estació especial d’esclat de vida, deixant enrere un estèril i fred hivern.

Les dones en definitiva, tenien un estatus social que encara en aquests temps no hem aconseguit. Tots els déus i deesses que adoraven eren sotmesos al poder de La Gran Mare.

Algunes expressions en la iconografia de les religions monoteistes i patriarcals, com és la cristiana, aquestes fes paganes van sobreviure malgrat la imposició d’aquestes religions en les expressions de la Verge, la Mare de Déu.

En aquells temps, la Gran Mare solia ser representada com una triada corresponents al cicle lunar: Lluna creixent (representada per una jove deessa) lluna plena (representada per una deessa madura) i lluna decreixent (representada per una anciana deessa ). La lluna nova era representada per una figura negra, una deessa negra...i no formava part d’aquesta triada.

Sento passió per totes les Verges Negres, però com catalana que sóc, tinc predilecció per la Verge de Montserrat, La Moreneta.

Com a Verge Negra, representa el misteri de la natura, l'essència de les circumstàncies que ens envolten però que no percebem i ens acompanyen...

Representa la Lluna Nova, la que cou en estat latent el nostre destí.

És la força oculta, aquella que no en tenim coneixement però resta dins nostra. Aquella quan sorgeix inesperadament de dins , especialment en situacions desesperades...d'aquelles que acostumen a convidar a pensar "si això passes, jo no ho suportaria" i quan et trobes en situació, resulta que ho suportes.

Si t’adreces a ella amb el cor pur i amb molta fe, no et decep.

Nigra Zubel 27 d'abril 2009