De reüll
Aquesta és la meva nena.Com podeu observar estic de perfil, fent veure que miro la nina , però del cert és que tinc els ulls de reüll, intentant captar la càmara del meu pare, però restant ben quieta, davant la nina, fent veure que jugava.
De fet, vaig posar per a la foto així, però sembla que la meva nena, per coquetería o curiositat, desviava la mirada de l’objecte que tenia davant seu per captar la mirada fotogràfica del pare. Ell va batejar la foto com “Picardía” i va guanyar un concurs de fotografia.
És un gest molt meu. Molt meu.
Solc estar fent una cosa, però alhora mirant de reüll cap a l’altra .
Perquè encara que faci les coses que els demés esperen de mi, del cert és que, moltes vegades les faig no perquè em vinguin de gust, si no per complaure, però m’inquieta sempre tot el que tinc al meu voltant, i que mai obtindré, ni serà meu, però potser per això també, em desperti tanta curiositat.
Això sí, de reüll
Zubel- Perséfone Febrer 2008
Comentaris
La curiositat, ben portada, és una virtut!
Esa mirada picara aun la conservas, mira la foto que tienes al lado, la mujer guarda aun esa mirada picara ;)
Eras una niña bellisima, y te has convertido en una mujer hermosa, tanto por dentro como por fuera... esa alma tuya es especial, y lo sabes.
Un besote.