La VidA nO éS uN MiStErI
De vegades m’agrada pensar que la vida no és un misteri.
De fet, m’agrada pensar que el veritable misteri és la nostra pròpia capacitat de raonar-la.
I és per això mateix, que els meus pensaments es debaten contínuament, en saber diferenciar-la de la mort.
Perquè de fet, el que dóna fi a la vida, és la nostra capacitat de raonar-la. Si deixem de raonar, deixem de viure.
Però malgrat el nostre pensament mori, la vida continua existint. La vida ha estat i hi seguirà estant després de la nostra mort cerebral (sigui per una malaltia neurològica degenerativa, sigui per la causa intrínseca del que passa quan deixa de bategar el nostre cor ).
La vida sembla mostrar-se en contínua transformació de la matèria.
Potser, per això mateix, la vida no tingui res a veure amb la mort, perquè confonem aquesta amb el pensament que mor amb nosaltres, però ella continuarà impassible allà, transformant la matèria eternament.
M’agrada pensar que el concepte de mort, és erroni com a l’equivalent a la fi de la vida, perquè ella no mor mai, només el nostre pensament, el nostre ego amb ell.
Però ella seguirà impassible allà, transformant-se amb l’ infinit i per tota l’eternitat.
Comentaris