Entrades

DifeRenT

Imatge
Tanco els ulls i m'esvaeixo en el primer son que inspira la nit. . Una llum il·lumina una porta massissa, de color violeta, que amb un lleu sospir emès per la meva ànima voladora, s’obra lentament. Sento xiuxiueigs que em conviden a entrar en una estança fosca envolvent, i sento com la meva energia es fon en la negror intensa que no sembla limitar en res. Buidor que buida el que queda de mi: ja no sóc i a l’hora sent-hi, en tota la plenitud del no-res. Agraeixo aquell somni on es despulla el passat  per sentir-me en el present en tota la plenitud. Plenitud que omple tots els espais de l’univers. Infinitament infinita. Poderosa clarividència onírica que es desfà llampegant espurnes que retornen a viure en el que jo sóc. És llavors quan un fil de llum enfoca de nou a la porta massissa de color violeta, que s’obra  lentament, convidant.me a travessar la seva sortida.. En obrir els ulls, la llum assenyalava el despertador que estrenava les 6 del ...

SoVinT

Imatge
Sovint  penso que  et mostres cruel amb mi, posant-me la mel als llavis, reconeixent ànimes amb les que hi vaig conviure en vides passades, i , quan m’ encoratjo per acaronar-les, es desfan com un miratge que projecta l’estiu. Sovint intento entendre el perquè de tot plegat, fins que em rendeixo a l’evidència que hi ha respostes que no tenen preguntes, que és millor no preguntar-se el perquè.. Sovint els  misteris de l’Univers es manifesten amb dolor, amb bloquejos, amb limitacions....No és la primera vegada, i ja em suposo que no serà pas la darrera... Sovint només em mostres el camí del cel, mentre romanc amb dards enverinats que travessen el cor, en aquesta terra.

SiN PaLaBraS

Imatge
Te imagino rascando a la soledad y coleccionando estrellas, poniéndolas cuidadosamente en un cesto que para cuando esté lleno... te sentarás para saborear el jugo de cada una de ellas. Te imagino imaginando cómo te quieres imaginar: Siempre la mejor versión de ti mismo, inspirando silencios que enloquecen, rompiéndolos con canciones del pasado... que lanzas hacia el cielo porque intuyes, la vibración del hilo transparente que permanece colgado al corazón... Te imagino desafiando a tus fantasmas sentándote a la vereda esperar, sus horas más bajas... y será cuando sólo soplándolos  se esfumaran hacia el infinito. Te imagino como apagas estas palabras con más palabras,  que con éstas últimas,  cierran este cuento con el que te quedas,  sin palabras.

AMoR a GaiA

Imatge
Aigües turqueses que emanen melangia, per tenir l’excusa d'esvaïr els pensaments. Foguera eterna de mancances que crepiten veus que criden a l’infinit. Terra fèrtil per fer sembrar interrogants  que cuestionen la rutina. Aire que escampa xiu-xius que es filtren en els sentits. Alquimia d'elements que aturen els pensaments És quan ella es manifesta, regalant càntics nocturns de cigarres que es barallen amb els udols dels mussols. És quan la meva ànima s’entrega totalment a ella,  sintonitzant la seva presència, deixant-se estimar... És quan ella em convida al seu temple, consolant el dolor que hagi pogut sentir, sanant-me com Gaia, la nostra mare. És quan escric aquestes paraules per revelar el meu amor per aquest planeta, amb els seus elements, amb la seva energia, amb la seva màgia.

VuLpéCuLa

Imatge
La lluvia torrencial limpió el cielo para dar contigo: constelación de Vulpécula, el zorro, al lado del cisne que lo persigue en su juego. Me guiñaste con tu ojo Alfa, pero tropezaste y caíste accidentalmente en la tierra. Y veloz, huiste de mi presencia. Creí que mis ojos me engañaban...a menudo la imaginación, como tu juego, es esquiva y caprichosa, por lo que mi parte racional te negó en tu realidad presente. Volví a mirar el cielo, pero tu persististe en tu juego de ahora "chas! aparezco a tu lado". No se como lograste desaparecer tan rápido para esconderte a mis espaldas. Al girarme,  vi como me mirabas con ansias de penetrar en mi alma. Yo seguía negándote, pero tu seguías ahí, jugando a ser fantasma de la noche, a perseguirme y desaparecer una y otra vez. Me dabas miedo y fascinación. Y supe que sentías lo mismo cuando silenciosamente entraste en mi jardín. No se si fue tu deseo, pero te encerraste en él buscando entre las plantas algo de mi. Una mutu...

ÁgUiLa ReaL

Imatge
Las curvas de la carretera que serpenteaban el río, parecían no tener fin. Vulnerable ante la intimidad de la montaña, acompañada por el chirrío de las cigarras, y la música rota por el ruido del motor, me sentía extrañamente acompañada. Sentía tu presencia, aunque invisible como siempre sueles manifestarte. Obedeciste cuando te supliqué que no te revelaras, porque temo verte en tu propia esencia, no sea que me vuelva más loca de lo que estoy. Se que estás ahí cuando el viento me trae tu aliento de existencia. Cuando en la oscuridad decides susurrarme. Cuando me acaricias estando dormida en el más allá. Pero ese día, te convertiste en águila. Y planeaste unos cuantos metros delante mio, como para recordar en qué debo convertirme cuando baje la guardia y los peligros sean inevitables. Cuando mis ojos se deleitaban en tu vuelo, te alzaste verticalmente hasta desaparecer. Sigo pensando en ti, águila real.

L'OmbRa

Imatge
Recordo com si fos ahir quan venies a mitja nit a amagar-te en els llençols del meu llit. Temorós, m’agafaves fort i ploraves fins que m’adonava de la teva presència i jo t’acaronava els cabells i t’eixugava les llàgrimes. -           -  Quin malson has tingut, aquest cop? -         -    Altra cop, un esperit mama. Una ombra que planejava damunt meu, que em mirava fixament i em volia xuclar fins empassar-me. ¡Era real, mama! No menteixo. Era allà... Entre sanglot i sanglot, aconseguia asserenar-te, petonejant la teva por, que lluïa amb la suor del teu front....fins que t’adormies i jo restava la resta de la nit desperta, vetllant el teu son, com una lloba vetlla els seus cadells quan encara és hivern i els perills del bosc s’amaguen per devorar als més innocents. Ara que has crescut, m’adono que aquella ombra, va aconseguir el seu propòsit, i et va xuclar l’ànima. Alguna nit que jo deuria estar planeja...