La MeLoDiA De La LluNA


Encenc l’espelma de forma cilíndrica que ritualitzo en les nits de lluna plena. Està destinada a encendre la flama de la Gran Mare, de Gaia, Nostra Senyora….Tants noms per referir-se a la seva esència femenina… La flama és testimoni de la seva presència en la meva llar.

 L’equip de música entona una silenciosa melodia amb la que es gronxa la mitja lluna creixent que decora el teulat.

I jo sola, cara a cara, amb ella. Em contemplo en el silenci de la seva blanca llum. El reflexe em retorna, i puc veure tot allò que la llum del dia, apaga: pors, silencis, mentides, retrets, dolor, ràbia, impotència, rebuig…Enmig d’aquesta selva de limitacions, descobreixo , un llac de plata.

Dins les seves aigues, emerxeix la meva ànima envolcallada per la melodia de la lluna, amb la que em deixo anar. Ballem plegades la dansa creixent i decreixent, fins que ella es torna fosca per donar llum als meus somnis.

 I allà, perduda en el món oníric , la melodia es dissol en el meu son, on ella és jo, i jo sóc ella: misteriosa, espiritual, magnètica… Però per damunt de tot, màgica

.

Zubel- Lluna creixent

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

El LieNzo