CaNçÓ eTeRnA dE La fOlliA
Cercant-se a sí mateixa, va perdre el nord. Divagava pels carrers de La Dispersió i La Tensió mentre parlava sola i la gent se la mirava.Feia por i defugien de la seva presència.
L’endemà reeixia mig descalça i sense mitges d’hivern, deixant al descobert un mig nu grotesc. Les seves cames insultaven als transeünts amb les seves iagues: eren ben profundes i purulentes. Cada dia feia més mala olor.
La boja del barri es mirava al mirall i cantava, com per mirar de tranquil•litzar aquella imatge d’aquella estranya dona en la que s’hi reflectia. Intentava consolar-la, mirant de maquillar-li l’expressió d’una nina de drap. No es creia que estava sola.
La llum només li arribava mentre dormia, fins que la foscor envaïa de nou la seva matinada. Així dia rere dia.
Un vespre, la follia se la va endur qui sap on, sempre serà una incògnita.
A trenc d’alba una nova boja ocuparà el seu lloc. I tornarà la cançó eterna de la follia, divagant aquest cop, entre els carrers de La Provocació i Les Pors.
Zubel- Hécate març 2010
Comentaris
Hi ha bojeries que ens fan senti vius i d'altres que ens enfonsen al pou...
Jo em quedo amb les que em fan sentí viva, perque sens elles no podria fer el cami...
Cada dia escrius millor
Un Petonas
Jo també penso que cada dia escrius millor. Felicitats.
M'agrada "captar" imatges que es veuen en el nostre dia a dia.
I em fa molt feliç veure que us agrada.
Petonets