SiLeNCi

Photobucket

Embolcalles la meva ànima amb la teva suau llum.

Tots els pensaments colpegen per no sentir-te, però el teu buit acaba ensordint-los.

Poc a poc em fonc amb tu.

Tènue llum que recorres lliscant les meves cicatrius intangibles, fent evident el que pertany a la foscor: són el munt de pors que miren d’esvair-te de nou.

El silenci mira d’imposar-se enmig d’aquesta dura batalla en la que tu i jo mirem de trobar-nos, de sentir-nos de nou.

L’energia va lliscant en la meva respiració. Nosaltres brodem el seu gust d'aigua i d'aire. La terra i el foc es fan presents.

Ets innòcua i buida, i això dona sentit a la meva existència.

Breus i màgics moments en els que ens trobem i som UNA.

I un cop la música de la vida es fa present, tu restes omnipresent poblant els meus silencis.

T’estimo.

Zubel-Hestia Febrer 2010

Comentaris

Pluvisca ha dit…
Quin escrit mes maco nena, em transmet calma.

El silenci es el que ens fa veure el nostre "esser"(s'escriu així?).

Un petonillo
10 de febrer del 2010, a les 10:39
Lakshmi* ha dit…
Jo avui estic una mica baixa (amb un motiu molt concret) i m´he sentit mes be al llegir-lo. Les teves paraules transmeten serenitat. Es molt bònic.
Gracies.
13 de febrer del 2010, a les 2:32
Zubel ha dit…
Gràcies a totes dues!

Si pluvisca, el silenci ens permet veure el nostre ésser...però hi han d'altres camins que també et permeten conectar amb ell. Segur que tu podries donar exemples quan cuines (que se que t'agrada).

Lakshmi, m'alegro que et transmeti serenitat...però més m'alegro d'haver-te conegut perquè gràcies a tot el que transmets jo he pogut gaudir d'aquests breus i màgics moments.
15 de febrer del 2010, a les 13:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NaRCiSoS

Imatge
“En la versión contada por Ovidio, la ninfa Eco se enamora de un vanidoso joven llamado Narciso, que era hijo de la ninfa Liríope de Tespia. Céfiso, un dios del río, se había sentido atraído por Liríope y la había rodeado con sus corrientes, atrapándola y concibiendo un hijo con ella. Preocupada por el bienestar de su hijo, Leirope decidió consultar al vidente Tiresías sobre el futuro de su hijo. Tiresías le dijo a la ninfa que Narciso viviría hasta una edad avanzada mientras nunca se conociera a sí mismo” Narciso murió de vanidad . Se enamoró de su propia imagen reflejada en el agua de un estanque, e intentó seducir al hermoso joven que veía en ella, sin darse cuenta de que se trataba de él mismo hasta que intentó besar la imagen. Entristecido de dolor, Narciso se suicidó con su espada y su cuerpo se convirtió en una flor. Hay personas como Narciso, que necesitan proyectar sólo la parte bella de su rostro. Aquella que la aposenta en el altar de las carencias emocionales ajenas. Cualqu...
Més informació

El LieNzo

Imatge
Como de costumbre, antes de empezar un nuevo lienzo, le hago una pequeña reverencia y le susurro a la tela: ¿Qué quieres ser? Así hice. Luego es un dejarse ir por las emociones a través de los trazos, buscando a través de ellos diversas formas de hurgar en la propia alma...para despertar alguna idea a seguir y empezar una nueva aventura. En estado casi hipnótico, hundí el pincel en la paleta de los arenas, pero curiosamente, al trazar la línea, el lienzo absorbió totalmente la pintura, dejando un rastro de gotitas transparentes desafiando la gravedad… Sorprendida, me acerqué para observar el fenómeno y acerté a escuchar su petición: “Seré lo que tú quieras que sea, pero a cambio, me como el marrón”. Me salió un lienzo chantajista...Por eso, mi cuadro tiene toda la gama de colores, menos el que se comió.
Més informació