ReSiStèNcIeS
Què difícil és acceptar que una està sent injusta amb sí mateixa. És, com us ho diria, com assistir a un espectacle de circ romà, on el meu ego i Zubel lluiten ferotgement per fer-se un lloc.
El meu ego és com un robot indestructible ple de les pors que he anat acumulant al llarg de la meva vida...i com a bon robot es repeteix i quequeja.
Es lamenta constantment de la seva dissort. Culpabilitza als demés de tot allò que li succeeix. Reclama atenció. Es dispara sorollosament esclatant una infinitat de renecs feridors i grollers.
Val a dir que el meu ego és qui ocupa gran part de la meva vista. Mentre, Zubel lluita per fer-se veure.
Juga amb desavantatge: ella és petita i poc visible. Habita en el meu reprimit inconscient. És infinita en quant és la meva essència...però no arriba a ser tant forta com el meu robot carregat de pors.
I em sap greu. Perquè m’agrada més Zubel. Però el meu ego és tant gran, que no me la permet veure tant com em caldria.
És fer-se mal a una mateixa. És ser injusta. És estimar-se poc, ser conscient i no saber ENCARA saber-se i saber deixar anar.
Zubel- Perséfone Novembre 2009
Comentaris
Tu tens força, sortiras!!!
Petonets
Se que m'en sortiré, però abans haig d'aniquilar alguna part del meu ego...merda robot repelent!
Crec que l´unic que podem fer es estar molt despertes per a que sigui la part conscient la que faci de guia i així l´ego es va fen cada cop mes petit.
Petonets ;)
Tu que has pasado por un proceso en el que no te sentías, puedes recordarme que la esencia siempre está. Gracias.
Lakshmi, noia, què t'haig de dir que no sàpigues.
Intento moltíssimes vegades que l'ego no em domini, però quan més necessites "tenir el cap fred" més s'imposa l'ego..."ahí estamos"