EsPeRaNçA
Sotmesa al pes de la seva ombra, es recluïa en el lloc més fosc del seu imperi.
Els seus ulls ja no admetien la claror i tanta ceguera va fer que oblidés les seves pròpies virtuds. Un suau mocador envoltava la seva mirada: depenia de la llum dels altres.
L'ombra cobria tot el seu cel, esdevenint així el seu infern. I quan no li quedava més remei, es bellugava en el pes del seu cos...com mirant de sacsejar els darrers instants on es va sentir ella.
I en el murmuri del silenci impacable, una nova llum esquerdava el seu omnipresent paisatge...HI HAVIA ESPERANÇA.
Els seus ulls ja no admetien la claror i tanta ceguera va fer que oblidés les seves pròpies virtuds. Un suau mocador envoltava la seva mirada: depenia de la llum dels altres.
L'ombra cobria tot el seu cel, esdevenint així el seu infern. I quan no li quedava més remei, es bellugava en el pes del seu cos...com mirant de sacsejar els darrers instants on es va sentir ella.
I en el murmuri del silenci impacable, una nova llum esquerdava el seu omnipresent paisatge...HI HAVIA ESPERANÇA.
Zubel- Perséfone. Setembre de 2009
Comentaris
Si en teu interior hi ha esperança, veus la llum de la sortida
Tots vivim situacions en les que creiem que no hi ha res a fer...que ja no queda esperança.
Potser és així...però com diu la cançó que anomenes: encen l'esperança al teu cor...potser les coses canvien.
Un petó
Aixo, no tenim que permetre que ens passi mai.....
Crec que molts em pasat per aquesta situació, només fa falta aquesta llum, per petita que sigui...Sense esperança, no hi ha res.
Un petó
cuanto tiempo sin entrar por aqui, ultimamente voy a contracorriente, me voy a bajar el traductor de catalan que antes utilizaba para leerte, porque no me entero de ná.
Pero no podia pasar por aqui sin dejar de mandarte un abrazo con todo mi cariño.
( cuando tenga algo de tiempo te leerè como mereces )
Un fortisimo abrazo