Supera les circumstàncies

De vegades penso en tots aquells camins que vaig descartar, aquelles decisions on havia d'escollir entre una opció o d'altra.

M'agrada pensar en què hauria estat la meva vida, si m'hagués decidit per l'altra opció..¿què hauria passat? ¿qui o què seria ara?.

Del cert és que, pensant-ho fredament aquelles possibles circumstàncies descartades, condicionarien la desaparició del meu present jo.

Possiblement seguiria preguntant-me si hagués escollit la desició que viu el meu actual present, i la meva ment...divagaria una vegada i un altra en què hauria estat, què seria de mi...quins serien els meus...amb qui viuria, en què treballaria, en qui seria.

I malgrat les mil i una decisions que he tingut que descartar, més les que configuren el meu present...una cosa sé que seria ben certa: no deixaria de reflexionar en elles.

Les circumstàncies són doncs, com una mena de teatre escènic que la vida ens mostra, i tu tens el botó que obra una porta o un altra, alhora que t'atrapa en el teu present, i tot allò que has viscut, i que no has viscut...ets tu.

¿Complicat de pensar? Sí...però alliberador alhora.

Perquè el que arribo a la conclusió, al menys avui, al menys ara, quan m'allibero de qualsevol decisió que hagi de prendre en aquestes pàgines, és que faci el que faci d'ara endavant...escolli el camí que haig d'escollir per omplir les següents pàgines en blanc de la meva vida...malgrat tot aquest teatre que és la vida...jo,no deixaré ser jo.

Perquè jo sóc més que un pensament, sóc el meu pensament...i malgrat és molt dominant..de vegades, supera les circumstàncies.



Hestia i Perséfone....lluna plena del febrer de 2009